Vaig a comentar les dos últimes películes que he vist, pero abans vaig a donar unes senyes sobre elles:

Una d'elles, dirigida per Chus Gutiérrez, en un presupost discret, en castellà, en un guió original, la veig en DVD, en el meu saló, i abans de vorela em conforme en que em distraga.

L'atra, dirigida per Vicente Aranda, en 15 millons d'euros de presupost, en valencià, el seu guió està bassat ni més ni menys que en l'obra clau de la lliteratura valenciana, la veig en la gran pantalla, per tot aço cap esperar grans coses.

Puix be, lo que pareixia una brega desigual "El Calentito" vs "Tirant lo Blanch", el mediocre director barceloní s'ha encarregat de convertir-ho en un tu-a-tu.

Lo que Gutiérrez utlisa en naturalitat (sexe, homosexualitat, despullats...) com un recurs més dins de tots els que te al seu abast, Aranda ho utilisa massa, mal i quan no toca.

Gutiérrez conta una història simpàtica, de com passen diferents persones l'històrica nit del 23-F de 1981, atenent-se ad este argument, els recursos a l'abast eren molts menys que els que tenia Aranda, que disponia de un dels cinc capituls del Tirant a on se troben batalles, amors, accions i sí, també sexe.

Gutierrez, resol l'història molt correctament, fent la película fàcil de digerir i aportant algunes imàgens de documental per a recordar o aportar llum a la situació que es vivia en l'Estat, concretament en Madrit.

Aranda no, Aranda encadena destrellat tras destrellat, ni tan sols mos fica en situació, empenyant-se en traure quatribarrades ¿qué pinten en 1410? monta les escenes de manera absurda, fent que la película resulte llarga i pesada. Abusa de les escenes de sexe, ademés les desvirtua i les lleva tota la gràcia que tenen en la novela, per centrar-se en la seua especialitat que no és un atra que la "pechuga i el pél" ¿a on estàn les calces roges de la Viuda Reposada?. I lo que és més inperdonable, no sap fer ni un simple efecte especial, el primer pla del film en el que apareix Tirant navegant davant d'una postal de Constantinoble, pareix més propia de la primera versió de King Kong o del fotògraf de la Casa Real Borbona.

En definitiva, casi millor que Aranda es dedique ad estes coses, aixina al manco deixa a uns atres fer películes sense tantes pretencions, ya que, si les fera ell es convertiríen en porno barat.

I perdoneu, que ya pare.

Tags: Tirant, Blanc, Blanch, Aranda, Joanot, Martorell