jueves, 12 de julio de 2007
Ahir, una jove qualsevol, de les que estudien en els instituts valencians hui en dia, m’explicava que havia hagut de llegir-se un llibre per a l’assignatura de valencià, o de llengua, que ya no se com es diu ara.

Eixe llibre es titulava "El valencià és una llengua diferent?" i era de l’escritora catalana Mercè Rodoreda. Estava escrit en barceloní (normal, puix l’escritora és de Barcelona). Pareix que s’ha convertit en llectura bàsica i imprescindible en els instituts. Només obrir el llibre se sap la resposta que li dona l’autora a la pregunta del títul, i és un "no".

Lo que era inconcebible fa anys, no molts, inclús en el PSPV en la Generalitat, està passant ara. I no ho dic a soles per la llectura obligada de llibres d’autors catalans i escrits en el barceloní més pur, ho dic per eixa obsessió que tenen molts mestres de valencià en inculcar que el valencià és lo mateix que el català en cadascuna de les seues clases, pareix que aixó és lo més important de l’assignatura (no siga que algún alumne dubte, es plantege lo contrari i se’n ixca del "bon camí").

També ho dic per casos que m’ha contat esta jove i també uns atres, en els que els mestres s’afanyen a tallar qualsevol dubte sobre l’unitat de les llengües que puguen tindre els alumnes fent apología dels "Paísos Catalans" i aprofitant la poca argumentació valencianista que poden oferir encara estos jóvens per a marcar-los i, si és posible, ridiculisar-los.

Aixó tenint en conte que la seua arribada a l’institut es produix després d’una primària rebuda en castellà majoritàriament, en la que se’ls inculca subliminarment la catalanitat del valencià, per eixemple en "trobades d’escoles en valencià" rodejats de quatribarrades.

¿I qué més té?

Les banderes no són importants

Els diràn, pero l’associació Catalunya/Valéncia està feta.

Tornant al llibre en qüestió, la nostra jove anónima, em mostrava una pregunta de l’exàmen que li ficaren tras la seua llectura:

Explica, amb arguments científics la resposta donada per l’autora a la pregunta formulada al títol del llibre.

Hi ha que tindre barra. Ara resultarà que un llibre de boljaca, escrit per una única autora, que es basa en la narració d’anécdotes personals i que, en moltes ocasions, es burla dels valencians, representa a tota la ciència. ¿Per qué no fan el mateix treball en l’institut en uns atres llibres que argumenten lo contrari per a que els alumnes puguen traure les seues conclusions?. Com per eixemple "Valencià ¿Llengua o Dialecte?"o "Sociobstàculs de la Llengua Valenciana" de Chimo Lanuza o "Societat, Ciència i Idioma Valencià" de Toni Fontelles.

Aixó seria ciència, lo demés és mentira.

Tags: Valencià, Català, Mercé, Rodoreda, llengua, catalana, valenciana

Publicado por Desconocido @ 18:47  | Cultura
Comentarios (2)  | Enviar
Comentarios
Publicado por Convidat
miércoles, 30 de abril de 2008 | 0:54
Com a mínim si vols defendre una cosa hauràs de saber esrciure correctament allò que defens... revisa les faltes i llig més, perquè pense que estas molt equivocat en els teus plantejaments. Un valencià.
Publicado por Convidat
viernes, 12 de septiembre de 2008 | 8:17
A l'ajuntament de Valencia no hi ha una cuatribarrada que veneren el 9 d'octubre?