http://www.temesvalencians.com Lloc de lliure expresió de notícies sobre temes valencians
Nota de prensa
EL COR POPULAR DE LO RAT PENAT OFERIRÀ EN EL PALAU DE LA MÚSICA UN CONCERT EXTRAORDINARI EN MOTIU DEL DIA DE LA PÀTRIA VALENCIANA
Valéncia, 24-09-2010.- Lo Rat Penat, dins dels actes commemoratius al voltant del 9 d´octubre, celebrarà un Concert Extraordinari el pròxim dumenge, 26 de setembre, a les 11.30 h. del matí en el Palau de la Música (Sala Rodrigo), el qual estarà a càrrec del Cor Popular de Lo Rat Penat, baix la presidència de Rosa Bartual i la direcció de Jesús Madrid.
Un any més el COR POPULAR DE LO RAT PENAT, com ve fent-ho des de 1980, vol commemorar el dia de l’entrada triumfal del Rei D. Jaume en la ciutat de Valéncia el 9 d’octubre de 1238, adherint-se aixina a les solemnes celebracions, tant cíviques com religioses, del poble valencià.
En la primera part de l’actuació se vol portar als oïts i a la memòria de tots els assistents, les cançonetes casolanes que els parlaran dels sers volguts que viuran per sempre en els nostres cors, i d’aquella Valéncia blanca, queta, tranquila, que va donant pas al progrés, al soroll i a la presa de la civilisació.
En la part segona, per tal de fer més ample l’horisó del repertori de cançons del COR, ya de sí abundant en més de 400 títuls, el seu Director ha volgut incloure unes cançons precioses que sense tindre una relació directa o indirecta en Valéncia han conseguit una popularitat d’àmbit internacional.
COR POPULAR DE LO RAT PENAT
Presidenta: Rosa Bartual/ Director: Jesús Madrid
PROGRAMA
Primera Part
El Micalet Pop. Valéncia i Castelló
Cançons Estiuenques Benigembla, Biar, Planes, Pego
Allà en l’Havana Fortaleny
Tinc una Barraqueta Vall d’Albaida
El Palmar Sueca
Vent de Ponent J. Cebrian
Cançó de Lluita M. Thous / M. Asensi
Segona Part
Don Gil de Alcalá M. Penella Moreno
(Duet Còmic)
Coplas del Centenario M. Penella Raga
No hi ha camí Jesús A. Madrid Garcia
Alfonsina i el mar F. Luna / A. Ramírez
Traducció. i Adaptació Jesús A. Madrid
Valéncia A. Lara (Apany Jesús A. Madrid)
Lo Rat Penat (Himne) A. Ramon / Jesús A. Madrid
Himne Regional M. Thous / J. Serrano
------------------------------------
El Micalet: Una popularíssima havanereta que es canta per tota la costa de Castelló, ¡I no digam per Valéncia! ¿Quí no ha tararejat alguna volta “El Micalet, el Micalet, si no ha caigut...”
Cançons estiuenques: Extraordinària selecció de cançons de camp i de llar: una cançó de batre de Benigembla; una de llaurar de Biar; una atra d’arreplegar la collita de Planes, i l’última és una cançó de garbellar la farina, molt entroncada en les cançons dansades de L’U.
Allà en l’Havana: Dos versions, una castellana i atra valenciana, d’una mateixa havanera molt popular a finals del segle XIX. Les dos lletres tenen la salsa picanteta tan usual d’aquell temps, de les paraules de doble intenció per a evitar la censura de l’época.
Tinc una barraqueta: Esta cançó procedent de la Vall d’Albaida i de la que s’han fet infinitat de versions, figura en molts cançoners en la seua versió original, com a mostra de la cançó popular valenciana. La lletra va descrivint, en una fina ironia, totes les “virtuts” de la casa. Una per una va descrivint lo que no té la barraca, ¡No té de res!.
El Palmar: Havanera que els cantaven els suecans als peixcadors del Palmar. En molta chamarrusqueria va contant que és lo que poden trobar-se si se decidixen a fer un passeig pel llac de l’Albufera. Esta cançó fa certa la fama del típic i tòpic antagonisme entre els pobles veïns.
Vent de Ponent: Seguint les pautes marcades per la Renaixença valenciana, el poeta Lluís Cebrian Mezquita va escriure en 1915 una oda patriòtica a la que li va posar música un autor del que desconeixem el seu nom. Fon cantat en molts dels actes organisats pels valencianistes com a himne reivindicatiu de llibertat front a l’opressió centralista.
Cançó de Lluita: De la colaboració fecundíssima del músic valencià Miquel Asensi i del poeta Maximilià Thous, naixqueren una série de cançons que per tindre les seues arrels en el poble foren acceptades i assimilades pel poble valencià. Una d’estes cançons és la de “Lluita”, que en un conjunt perfecte de lletra i música enardix pel seu ímpetu i per que a pesar de estar escrita en la segona década del sigle XX és un reflex acabat dels problemes que patix hui Valéncia. Lo que vol dir que els nostres mals venen d’antic.
Don Gil de Alcalá (duet còmic): Manuel Penella Moreno (fill) (1880-1939) un dels músics valencians més prolífics, que se conten per centenars les seues obres, va tindre una vida absolutament novelesca. Viager incansable i aventurer, va realisar diversos oficis com el de sastre, pasticer, cambrer, pintor, torero...
Una de les seues obres més coneguda és l’òpera de cambra “Don Gil de Alcalá”. L’acció transcorria en l’época del Virregnat de Nueva España, en terres americanes, i Maya i Chamaco són dos sirvents aborígens dels Virrei que se declaren graciosament els seus sentiments al ritme del “Jarabe” típica dansa d’aquelles terres.
Coplas del Centenario: Manuel Penella Raga (pare) (1847-1909). Fon a més d’un magnífic músic un gran pedagoc: fon el primer Director en 1868 de l’Escola Municipal de Música; fundador de l’Orfeó Valencià; en 1879 FON NOMENAT PRESIDENT DE LA SECCIÓ DE MÚSICA DE LO RAT PENAT, càrrec que ostentà fins 1901.
Al finalisar l’acte de presentació de la Societat LO RAT PENAT que se va realisar el 31 de juliol de 1878 en el pabelló que cada any l’Ajuntament del Cap i Casal del Regne instalava durant la Fira de juliol en l’Albereda, el Cor de l’Escola d’Artesans va estrenar la cançó “Lo Penó de Lo Rat Penat”, lletra de Constantí Llombart i Música de Manuel Penella Raga.
La cançó “Coplas del Centenario” la va escriure D. Manuel en 1905 en commemoració del tercer centenari de la publicació de l’immortal “Don Quijote de la Mancha” de Miguel de Cervantes. La lletra es va gestar en una de les tertúlies lliterari-musicals que se realisaven en el Saló de Lo Rat Penat en eixos moments, i en ella intervingueren bona part dels contertulians.
No hi ha camí (Homenage a Antonio Machado): D’esta archiconeguda poesia, Jesús A. Madrid, en la seua versió no ha fet una simple glossa, si no un poema líric en el que ha bolcat tota la seua inspiració. A l’acaronar este fragment poètic en el nou mant de la melodia i de l’harmonia ha conseguit donar-li una nova esperança al pelegrí que va pel camí de la vida.
El cantautor argentí Facundo Cabral, sense pretendre emular a Antonio Machado, cantava en una cançó seua:
“El hombre no sabe nada / sólo el tiempo es testigo; / el hombre sólo camina, / el tiempo es el camino.”
Alfonsina i el mar: El final del S. XIX i primer terç del S. XX fon gloriós per a la música hispanoamericana. Apareixen en eixa época una série de poetes i músics extraordinaris no sols en l’Argentina (Alfonsina Storni, Ariel Ramírez, Atahulpa Yupanqui, Facundo Cabral) si no també en Chile (Violeta Parra, Gabriela Mistral), Cuba (Ernesto Lecuona), Mèxic (Agustí Lara) i tants atres.
L’intercomunicació d’estos artistes en els poetes i músics espanyols fon molt intensa com ho demostra l’amistat entre Federico Garcia Lorca i Alfonsina Storni la qual li va dedicar un poema titular “Retrato de García Lorca”. Fon molt bona també l’amistat entre Alfonsina i l’escritora Chilena Gabriela Mistral.
Naix Alfonsina en 1892 en Suïssa, pero molt pronte se trasllada en la seua família a l’Argentina. Allí estudia Magisteri i en els círculs lliteraris dona a conéixer la seua vocació de poetisa publicant el seu primer llibre de poesies en 1916.
Va estar unida sentimentalment a l’escritor d'Uruguai Horacio Quiroga i quan este es va suïcidar Alfonsina li va dedicar uns versos commovedors que presagiaven el seu propi final, ya que ella estava sentenciada a mort pel càncer.
Morir como tú en tus cabales, / y así como en tus cuentos, no està mal; / Un rayo a tiempo y se acabó la feria... / Allá, dirán. / Más pudre el miedo, Horacio, que la muerte / que a las espaldas va. / Bebiste bien, que luego sonreias... / Allá, dirán.
El 23 d’octubre de 1938 va arribar Alfonsina a Mar del Plata i a mija nit abandonà l’habitació de l’hotel i es dirigí a la plaja... A l’endemà dos obrers descobriren el cadàver vora mar. Creuen que llentament s’internaria aigua adins.
La versió que d’esta tragèdia feren dos grans artistes: el poeta Fèlix Luna i el magnífic músic argentí Ariel Ramírez és senzillament aborronadora. Emociona per la seua altura estètica i sentimental. Digna d’aplaudiment és la versió que d’esta història ha fet Jesús Madrid i Garcia.
Valéncia: El mexicà Agustí Lara, maravellat d’Espanya, va cantar en les seues notes a varies capitals nostres. Entre elles està “Valéncia”. Tant d’èxit com esta pesa conseguiren “Madrid” i sobretot “Granada”, traduïda a molts idiomes i objecte de moltes adaptacions.
En la versió valenciana feta per Jesús Madrid i per mi, ell en la part musical i yo en el text poètic, varem conseguir una sincronia perfecta que posa de relleu lo preciosa que és la nostra terra.
Lo Rat Penat: Entre tantes i tantes coses de valor incalculable que s’han perdut en la nostra Societat, estan la partitura i el text poètic que s’interpretaren en el grandiós Pabelló Municipal de Valéncia, en motiu del naiximent oficial de LO RAT PENAT el dia 31 de juliol de 1878. El seu títul era: “Lo Penó de Lo Rat Penat”. Els autors d’esta obra eren, ni més ni menys que Constantí Llombart i Manuel Penella Raga.
Passant els anys, dos noves personalitats en la nostra Entitat han pres el testic i nos han brindat una peça digníssima que no desdiu de lo que poguera ser la primitiva. Esta obra va firmada per Anfós Ramon i per Jesús Madrid.